dilluns, 26 de març del 2012

“NO ES DEIXIN ENGANYAR”


Conferència d'Arcadi Oliveres
 Entitat Organitzadora: Activa 21


El passat divendres 23 de març a les 8 del vespre, al Teatre El Casino “La Unió” de Vidreres, Arcadi Oliveres va saber donar, una vegada més, la seva visió econòmica i social del moment que la societat viu actualment. Des d’una breu explicació de la crisi, passant per una dura crítica a les mesures dels governs, fins a concretar solucions reals que podrien salvar la situació actual. Des de la perspectiva d’un experimentat professor d’universitat i des dels valors d’un ferm defensor de la justícia social i la pau al món, va saber mostrar davant d’un públic molt entregat -prop de 300 assistents- la crua realitat que el sistema político-econòmic ens manté lligats.


Va iniciar fent esment a la crisi alimentària amb una dada impactant: 100.000 persones moren de gana cada dia. Va assegurar que tan sols es tractava d’un problema de distribució. Però que malgrat les repetitives reclamacions de l’ONU en favor de la plena sobirania alimentària va lamentar que aquest objectiu fos inassolible. “Es necessiten 50.000M $ cada any per eradicar la fam, i els països més rics, de manera vergonyant, sempre s’han negat a fer-ho possible. És per això que es va mostrar durament indignat amb la incapacitat dels governants per assolir un dels objectius del mil·lenni.

Va justificar aquest fet immoral amb l’afirmació contundent que els governants són els mateixos que dirigeixen els grans bancs. Va posar com a exemple el recent cas del Ministre Espanyol d’Economia, Luis de Guindos, que havia estat conseller assessor i director de la filial a Espanya del famós banc nord-americà Lehman Brothers.

Va repetir unes quantes vegades que el que calia per a la recuperació econòmica era incentivar la inversió pública ja que la privada no n’havia estat capaç. I es va reforçar amb la teoria que John Maynard Keynes va publicar durant la crisi de 1930.

A la part central de l’acte va fer èmfasi en l’anomenada especulació mobiliària i immobiliària. Va reconèixer que cadascú havia d’assumir responsabilitats. “Hem viscut a un nivell de vida que no ens el podíem permetre” va dir.

Tot i les dures crítiques cap als diferents sectors, no es va oblidar de plantejar solucions.

La primera d’elles va ser la eradicació del frau fiscal. Es va mostrar greument decebut amb la classe política envers la nul·la voluntat de dur a terme aquesta mesura. Va recordar que el frau fiscal a l’Estat ronda els 80.000M €.

La segona de les mesures proposades va ser la de la taxa Tobin -taxa que grava la transaccions financeres-. Va exposar la lluita que hi havia hagut a la UE per la imposició d’aquesta taxa, i que finalment no ha estat possible aplicar-la per l’enorme poder que encara té la banca a dia d’avui.

I finalment, fent referència a la desorbitant taxa d’atur, va dir de manera contundent que no es podien crear 5 milions de llocs de treball. I que, per tant, la única mesura factible que es podia dur a terme era el repartiment de les hores de treball. És a dir, reduir la jornada laboral tal com va fer a França François Mitterrand quan n’era president de la República.

A més, durant l’acte també va fer esment a l’anomenada “banca ètica”, entitats financeres no tenen com a principi bàsic el benefici i l’especulació. Sinó que inverteixen els diners en àmbits socials, d’educació, o de protecció del medi ambient. En va destacar algun nom com per exemple TRIODOS BANK o ICOCREDIT.

Un petit prec de preguntes al final de l’acte van concloure la conferència. Durant tot l’acte es va respirar un aire de proximitat i saviesa. Els tocs d’humor i les anècdotes d’un personatge respectat van crear un ambient distès i de complicitat que van fer els més de noranta minuts realment confortables.

DADES RELLEVANTS
100.000 persones moren de gana cada dia.
Es necessiten 50.000M$ cada any per eradicar la fam.
L’ajuda als bancs durant 3 anys i mig ha estat de 4 bilions 600.000M $
Es podria haver eradicat la fam al món durant 92 anys.
Frau fiscal a l’Estat Espanyol és de 80.000M €.


FRASES
  • Mai més, després d’aquesta crisi, podrem seguir creixent al ritme desorbitant que seguíem fins ara”
  • Hem abusat massa del planeta i estem creant unes condicions pèssimes pels que vénen darrere nostre”
  • No pel tot que hem aconseguit hem sigut més feliços”
  • Hem viscut de gorra amb coses que no ens corresponien, sinó que eren dels nostres fills i néts”
  • Materialment, no podem créixer més”
  • No es deixin enganyar (dirigint-se als assistents). Ens volen com xaiets ben calladets i que no ens adonem de res.”

    IMATGES DE LA CONFERÈNCIA




  • ACTIVA 21


VÍDEO DE LA CONFERÈNCIA



ACTIVA 21
www.activa21.com
activa21.oficial@gmail.com


dilluns, 12 de març del 2012

Això no és una crisi, és una estafa!

Des d'Activa 21 tenim la sort de presentar aquest fantàstic cartell, amb un dels economistes més atrevits i inconformistes del panorama actual català. El divendres 23 de Març al teatre del casino la unió de Vidreres, el president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres. Us hi esperem!

+info:
activa21.oficial@gmail.com
https://twitter.com/#!/activa_21





Petita Biografía:

Arcadi Oliveres i Boadella (Barcelona, 1945) és un economista català i un reconegut activista per la justícia social i la pau.
Es llicencià en Ciències econòmiques l'any 1968 a la Universitat de Barcelona. El 1993 es doctorà presentant una tesis sobre el cicle de l'economia de defensa i aconseguí una plaça de professor titular del departament d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Expert en relacions nord-sud, comerç internacional, deute extern i economia de defensa, imparteix també nombroses classes de màsters i postgraus en cooperació i desenvolupament. Col·labora habitualment en diferents moviments socials i cristians i en diverses publicacions solidàries, i participa en nombroses taules rodones i conferències sobre relacions nord-sud i desarmament.
Ja en la seva època d'estudiant demostrà un gran compromís amb la llibertat, la democràcia i l'autogovern de Catalunya, participant en les clandestines assemblees del Sindicat Democràtic d'Estudiants i en la caputxinada del març del 1966, així com en l'Assemblea de Catalunya.
El 1974 començà a participar en l'organització internacional catòlica Pax Christi dedicada a la promoció de la pau i la reconciliació entre els pobles. El 1981 començà a militar en l' Associació Justícia i Pau de Barcelona, dedicada a la promoció dels drets humans i la pau, organització de la qual n'és l'actual president des del 2001.
Ha estat col·laborador regular de les revistes Canigó i Serra d'Or i el Diari de la Pau, i ha participat en més de 60 llibres o publicacions.

Font:  CC Wikipedia; L'enciclopèdia lliure ed. Català